Ja torno a ser a Londres. Curt però com preveia, molt intens. Aquest cap de setmana a Barcelona ha estat carregat de fortes emocions. Com sempre, l'estona compartida prop dels teus es converteix en inoblidable. Cada segon és etern i cada instant s'allarga per por de què s'acabi. Somies perquè no arribi l'hora en què allò que esperaves amb totes les teves forces arribi als seu punt i final. Però aquesta es una característica del temps. El temps vola. I això s'aguditza quan al costat tens a la persona que et fa feliç. A la persona que et dóna allò que mai havies trobat en un home. Allò que et dóna la confiança necessària per tornar a Londres feliç sabent que ni la distància ni el temps poden esborrar aquest sentiment.
Ara, de tornada aquí, m'adono que em queda un mes per descobrir els indrets d'aquesta ciutat. Haig d'exprimir-la al màxim! M'he començat a llegir el llibre del mestre Enric Gonzalez, "Crónicas desde Londres". Un llibre que demostra l'amor incondicional del seu autor cap aquesta ciutat, sentiment que aconsegueix transmetre al lector ja en les primeres pàgines del llibre. Sorprenent resposta a la frase, si poguessis escollir entre Londres, Paris, Roma, Nova York...etc, amb quina et quedaries?...i la reposta es ben clara: Londres. Aqui comença la historia d'un llibre que em donarà molt per explicar, i em proporcionarà les claus i les dades que em manquen per descobrir de la ciutat británica.
Un petonet carregat d'anyorança...
Neus
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario