Una curta pero intensa visita a Barcelona

A dos dies de la meva arribada a Barcelona m'envaeix un sentiment un tant estrany. Estic nerviosa i molt il·lusionada. Es la sensació que tinc quan paso un temps allunyada de la meva ciutat, de casa, del les meves amigues i del meu nen. No paro de fer plans pels dos dies que estaré allà. No vull decepcionar a ningú i vull veure a tothom, cosa que es tècnicament impossible. Dos dies que es faran més curts de l'habitual, però que els exprimiré al màxim. Només espero que com cada cop que hem estat junts, aquests dos dies siguin inoblidables. De debó que ho intentaré! Tu i jo sabem que els nostres petits moments es converteixen en grans moments. De fet ens ho hem demostrat al llarg d'aquests sis mesos.
Un peto i fins dijous,
Neus

Londres-Barcelona

Envoltada de pantalles d'ordinador, sentint el constant teclejat del companys de redacció, la gent córrer amunt i avall, preses, un video que ha de sortir en un minut, una noticia que s'ha d'escriure en questió de segons... Aquests són alguns dels petits detalls que caracteritzen el treball en aquesta televisió. Quan arribes aqui i veus tot això, un oblida que s'ha llevat a les 4'30 del mati. Això és un món a part. Créc que irreal i que de moment costarà suor i llàgrimes tornar a treballar en un equip d'aquestes característiques. Serà difícil tornar a posar la veu, montar paquets i escriure noticies que passin directament al prompter del presentador. Però malgrat tot, no cal desistir. Només queda un mes per disfrutar d'aquesta oportunitat que m'ha donat la vida. Una oportunitat que hem pogut gaudir tots dos. La pròxima parada: tv3. Després el destí escullirà on vaig a parar. Un futur incert. L'única cosa que sé del cert és que vull recorre aquest llarg i difícil camí cap al cim del periodisme al teu costat. No cal patir, ho aconseguirem!.
NEUS

Primer Capítol

La professió d’escriure, d’explicar, de comunicar… ens va unir un bon dia, quasi bé sense adonar-nos-en. Des de llavors hem estat compartint somnis, tant periodístics com de parella. A mesura que avancen els dies, els mesos, aquest any que portem junts, els somnis que em vinculen a tu, no paren de créixer i de multiplicar-se. En canvi, els somnis periodístics, aquells que em fan pensar en que serà de mi, de nosaltres, d’aquí a uns anys, s’estan endurint més que mai. No han desaparegut, ans el contrari, però si que han adoptat un caire diferent. Ho veig tot més complicat, fins hi tot amb un punt de desànim, que em fa mirar el futur no amb menys optimisme, però sí amb més respecte que mai.
El que més enyoro dels meus somnis periodístics quan em trobo cara a cara amb la realitat, és poder escriure el que vulgui, explicar el que realment em ve de gust, el que crec que és realment important. Per aquest motiu he cregut que era una bona idea fer aquest bloc, per tenir un espai on expressar LES NOSTRES inquietuds de cara a la nostre professió, a la nostra relació, de les coses que planteja la vida. És veritat que, possiblement, ja no tornarem a estar tant de temps separats, i que serà molt més fàcil dir-nos les coses a la cara, però he pensat que la idea de fer un bloc seria divertida, perquè molts cops, les idees escrites i reflexionades són, a vegades, molts més interessants que no pas les paraules que brollen sense pensar.
Així doncs, aquí comença, si tu ho desitges, el nostre bonic projecte comú.
Un petó molt fort carinyo
Quim