Primer Capítol

La professió d’escriure, d’explicar, de comunicar… ens va unir un bon dia, quasi bé sense adonar-nos-en. Des de llavors hem estat compartint somnis, tant periodístics com de parella. A mesura que avancen els dies, els mesos, aquest any que portem junts, els somnis que em vinculen a tu, no paren de créixer i de multiplicar-se. En canvi, els somnis periodístics, aquells que em fan pensar en que serà de mi, de nosaltres, d’aquí a uns anys, s’estan endurint més que mai. No han desaparegut, ans el contrari, però si que han adoptat un caire diferent. Ho veig tot més complicat, fins hi tot amb un punt de desànim, que em fa mirar el futur no amb menys optimisme, però sí amb més respecte que mai.
El que més enyoro dels meus somnis periodístics quan em trobo cara a cara amb la realitat, és poder escriure el que vulgui, explicar el que realment em ve de gust, el que crec que és realment important. Per aquest motiu he cregut que era una bona idea fer aquest bloc, per tenir un espai on expressar LES NOSTRES inquietuds de cara a la nostre professió, a la nostra relació, de les coses que planteja la vida. És veritat que, possiblement, ja no tornarem a estar tant de temps separats, i que serà molt més fàcil dir-nos les coses a la cara, però he pensat que la idea de fer un bloc seria divertida, perquè molts cops, les idees escrites i reflexionades són, a vegades, molts més interessants que no pas les paraules que brollen sense pensar.
Així doncs, aquí comença, si tu ho desitges, el nostre bonic projecte comú.
Un petó molt fort carinyo
Quim