El somni d'arribar a ser periodista esportiva

Era l'època de Joaquim Mª Pujal, l'Antoni Basas i la Pilar Calvo a Catalunya Radio. Van ser els meus inicis al periodisme esportiu. Ells em van ensenyar a estimar-lo. Potser li dec al meu pare aquesta afició per l'esport, aquesta afició que m'ha portat a somiar des de ben petita en ser periodista esportiva. Amb set anys ja assitia cada quinze dies al camp nou on gràcies a les meves petites dimensions encara conseguia colarme. Han anat passant els anys però encara sento la mateixa sensació cada cop que travesso la boca 230. Escoltava la ràdio, un ritual que continuo fent. El mestre Pujal m'ha acompanyat moltes tardes de cap de setmana. Des de fa un mesos, també li dec aquesta companyia a l'equip de RAC1 que m'ajuden a fer veure els partits de fútbol amb una mica més d'humor. Ahir a la tarda, mentre decansava a la meva habitació de Londres, un truc em va fer veure que potser els somnis van més enllà. Una simple trucada de BTV per treballar a la secció d'esports em va fer retornar a aquelles èpoques on em veia en una roda de premsa del primer equip del barça. Un dia vaig deixar de somiar. Ahir, ho vaig tornar a fer. Recomano a tothom que somii. Es gratuït i de vegades, dóna resultat!